L’autobús
aureagrau | 25 octubre 2013Tot el que puc dir d’aquell dilluns, és que era del tot normal, però un error tecnològic canviaria la meva rutina i em faria veure aquell petit detall tan particular.
Com de tant en tant faig els dilluns cap a dos quarts de nou, vaig vestir-me per anar a entrenament de futbol a Vilassar (de Mar) i vaig anar a buscar el bus. Normalment entro al bus, demano un bitllet, pago 2 euros i sec en un seient del final. Però aquell dia no, vaig demanar un bitllet, però la màquina no funcionava i el conductor em va dir que seiés a prop. Així que vaig seure en un els primers seients, i des d’allà ho vaig veure ben clar. El conductor, més aviat gran, amb canes i ulleres, mentre conduïa i intentava arreglar la màquina, a més a més en els semàfors i petites pauses, obria un llumet i es posava a fer el sudoku del diari a sobre del volant.
El més curiós o inquietant, és que metre encara estava fent-lo, començava a conduir, sense ni tan sols mirar la carretera. Sincerament em feia patir una mica. Podem dir que aquell conductor no m’inspirava gaire confiança.
Àurea Grau Loire
Àurea,
No m’estranya que no les tinguessis totes, amb aquest conductor tan “entretingut”. M’ha agradat l’escrit, que parteix d’un detall ben minso. De tota manera podies haver obert una reflexió al respecte. Per exemple, se m’acut que podies haver-te preguntat pels motius del conductor en fer el Sudoku, o haver analitzat com el caràcter soporífer i monòton d’algunes feines poden acabar provocant desastres… com el del tren d’alta velocitat a Galícia. Potser no és tan estrany que hi hagi “errors humans”… En fi, que podia donar molt de si.
Pel que fa al redactat, la frase “Com de tant en tant faig els dilluns cap a dos quarts de nou” potser vol dir “Com faig habitualment els dilluns, cap a dos quarts de nou…”? O és tan sols “de tant en tant”?
M’ha agradat. Segueix!
Josep Maria